Església Santa Maria la Major (S. XIV) i Castell-palau (S. XII) - Valderrobres
Castell-Palau
El recinte es compon de tres nivells intermedis més un superior o terrassa. Tenen finestres i obertures de formes diferents segons els pisos. Al primer pis s'obren una sèrie de finestres de mig punt. Al segon pis les finestres van decorades amb traceria gòtica. Al tercer nivell hi havia una volta gòtica i uns amplis finestrals amb arcs de mig punt. Hi va haver una crugia al pati, que va estar format per dues plantes amb arcades. A l'interior, destaca el saló de les Xemeneies, amb tres arcs apuntats amb traceries als finestrals. A dalt hi ha una espectacular galeria amb onze arcs de mig punt. A tot això cal unir una heràldica molt àmplia amb els escuts dels arquebisbes García Fernández d'Heredia i de Dalmau de Mur i Cervellón. A més, hi ha un passadís aeri que comunica el castell amb l'església de Santa Maria la Major. El material utilitzat per construir aquesta impressionant mola defensiva és la pedra, totalment treballada en carreus ben realitzats i ordenats en fileres horitzontals. Aquest sistema es fa extensiu tant per als murs com per a les torres que componen l'estructura de l'edifici. El material s'extreia de la muntanya a la qual està adossat l'edifici. Entre les seves dependències destaquen la sala de les Cavalleries, la sala Capitular, el saló de les Xemeneies, una gran cuina, la sala dels Lleons i la Cambra Daurada. La planta del recinte és de forma hexagonal irregular, adaptant-se al terreny on s'assenta, amb tots els costats rectes, però desiguals. Als seus vèrtexs hi ha cubs de més altura que el mur, rematant-ho tot amb merlets defensius comunicats per un camí de ronda. La seva ordenació interior és l'acostumada, amb sales al voltant d'un pati descobert envoltat d'una barrera de gran alçada. La meitat septentrional del castell és de caràcter més militarista.
Església de Santa Maria la Major
L'església va començar la seva construcció a la segona meitat del segle XIV, en concret entre 1321 i 1423,3 per l'Arquebisbe Pedro Lope de Luna, aixecant aquest l'absis i els dos primers trams del temple. Amb l'arribada de García Fernández d'Heredia a l'arquebisbat es conclou el tercer tram i el campanar, de construcció lleugerament posterior a l'edifici central, aconseguint un encaix perfecte entre el castell i l'església. Posteriorment, al segle XVIII s'hi afegeix una nova construcció, la sagristia encaixada al costat de l'absis del temple. L'església de Valderrobres és d'una sola nau de saló, seguint el model nord-europeu, amb tres trams i capelles laterals a cadascun d'ells excepte al segon, on hi ha la portada. L'absis té set costats cobert amb volta de vuit nervis. Tots els costats mostren una finestra adornada amb traceria, dels quals, la del centre és la més complexa. Els vitralls i les rosasses flamígers es cobreixen amb alabastre translúcid. És un dels més esplèndids exemples de Gòtic llevantí de la província de Terol
